dimarts, 24 de novembre del 2009

Bé, mentre espero que es coguin les verduretes del puré, intentaré fer-vos una petita crònica de la xerrada d'Eco sobre Berio al Louvre, de l'altre dia.
Es veu que es troben tots pels volts dels anys 50 del segle passat a l'edifici de la RAI de Milano. Eco acaba d'acabar la carrera i treballa a la primera planta. Escales amunt s'hi troba Berio i Maderna. L'estudi de Phonologia s'acaba de crear. Phonologia? L'estudi del llenguatge des del punt de vista del so. Filologia? Música? Disciplina frontera, com diria el meu profe Loizillon. Es veu que Eco descobreix al saló de casa de Berio el llibre de Saussure que més tard es convertirà en un dels seus llibres de capçalera. Eco, per la seva banda, li parla a Berio de l'Ulysses de Joyce, i l'anima a fer una peça a partir del capítol "Les sirènes" que està composat amb la tècnica musical de la Fuga. En sortirà "Thema (Omaggio a Joyce)", una de les seves peces més conegudes.
En algun moment el moderador diu que tant Eco com Berio són artistes post-moderns, l'un amb Opera aperta i l'altre amb Sinfonia. Aquesta darrera obra, segons Eco, és la que més li agrada de Berio. Curiosament, no he sentit mai nombrar-la als meus profes de música electroacústica. Consisteix en que agafa la 3a de Mahler i li fa una segona couche (pista) al mateix temps. Boníssim! En aquestes intervencions Berio va citant altres compositors, a través de la música. M'ha fet pensar en l'obra de Rybczynski, Steps. Pilla l'Acoraçat Potempkin, l'escena de les escales (jo no he vist l'original encara) i hi introdueix uns turistes americans. Jajaja! Podeu veure un catxo d'Steps per observar l'efecte.

divendres, 6 de novembre del 2009

Doots

Mireu-vos Doots, què xulo. Norman McLaren. Anys 40. Cinema gràfic. Banda de so dibuixada directament sobre la banda òptica, cosa que li permet una sincronització de mico! Osigui, el sistema òptic llegia els "dibuixos" de les ones a través de la llum. Enlloc d'enregistrar-ho, ell, com a bon grafista, els dibuixa.

Em fa pensar en què diu Michel Chion sobre l'ull i l'orella (L'audio-vision. Michel Chion, 1990). L'ull és molt hàbil en construir l'espai, en entendre'l. L'orella en canvi, és molt hàbil entenent el moviment. Veure un moviment no és tant clar com sentir-lo, quan el sentim, entenem on comença i on acaba, amb quina força ho fa, cosa que no passa amb l'ull. Podeu fer la prova de mirar el video sense escoltar el so, és la meitat de rítmic.

dilluns, 2 de novembre del 2009

Mireu quin petó més bonic al principi del video:

Film del 1934 de Jean Vigo (L'atalantide).
http://www.youtube.com/watch?v=965bsmxDz64&NR=1