Gran dia. Ni plou ni deixa de ploure. A la uni fa fred, a les aules se'm congelen les mans i els peus. M'ha despertat un sms de SFR dient-me que em bloquejaran el mòbil de tal manera que no pugui rebre ni enviar res perquè el meu dossier està incomplet. Vaig estar sense mòbil la setmana passada, és la tercera vegada que entrego als papers a la botiga de Saint-Denis. Cada cop, els botiguers fan gala de les seves més hàbils maneres de ser desagradables amb els clients. Dient-me que no hi poden fer res, que és el meu problema, que truqui al maleït 4051. Ni tan sols fan cara de sentir pena per mi. El 4051 no respon. Sona una cançó repetitiva que aconsegueix que odiï la música. Avui he tornat a la botiga. Mentre esperava, la cançoneta sonava al meu telèfon non-stop, en manos libres, el més fort que podia. No ha servit per a coaccionar-los, m'han enviat a casa. Donar-me de baixa? Impossible, diuen.
Gran enrevolt quan arribo a l'escala de casa. Han intentat entrar al pis de sobre, forçant la porta. Ho van intentar la setmana passada al tercer. Jo pateixo pels meus Genelec.
Per sort als vidres de l'edifici del davant he descobert que es veu passar la ràfaga de llum de la torre eiffel, un cop cada 10 segons. Amb molta paciència he aconseguit seguir el seu traç en totes les finestres. I per sort, hi havia thè de llimona que fa que torni a tenir els dits calents.
Gran enrevolt quan arribo a l'escala de casa. Han intentat entrar al pis de sobre, forçant la porta. Ho van intentar la setmana passada al tercer. Jo pateixo pels meus Genelec.
Per sort als vidres de l'edifici del davant he descobert que es veu passar la ràfaga de llum de la torre eiffel, un cop cada 10 segons. Amb molta paciència he aconseguit seguir el seu traç en totes les finestres. I per sort, hi havia thè de llimona que fa que torni a tenir els dits calents.
Tranquil·la. Déu existeix. Va perdre l'espardenya en alguna escala del metro de París, com la Ventafocs, i qui la va trobar va portar-la a objets trouvés (has vist quin optimisme? a allò que nosaltres en diem perduts ells en diuen trobats!). Això mateix van fer amb la meva cartera o el meu DNI o no sé què que ha fet que enviessin una carta a casa del meu pare dient que si "Mme Virgili Gemma Peiro" té l'amabilitat i l'interès, pot passar pel 15ème a recollir allò que allà es trobi. Tu no perdis l'esperança. Passa per objets trouvés a veure si ells en tenen una mica o si hi ha documents que els de la de telefonia no saben on han posat. T'estalviaries alguna cosa en fotocòpies.
ResponElimina