I mentre menjava una taronja avui, ella ha aparegut. Les seves mans han agafat la taronja i han començat a despullar-la. Distreta, ha mirat a través dels meus ulls la seva pell brillant, amb una expressió d'aparent desinterès. Les seves mans fines i arrugades separen els grills carnosos i van directes a buscar el nus de l'interior, "la part més dolça", em diu. Boca de pinyó mentre els llavis intenten arribar el més lluny possible. Una gota cau per dins del palmell de les nostres mans. Separant grill a grill, mossegant la taronja sucosa, alguna expressió d'acidesa, un petit estossec per rascar-se la gola... Les mans molles. La boca buscant els dits, repassant-los un per un. I el rostre encara indiferent. (Les dues sabem que aquest és un acte sagrat).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada